Casandra

Casandra vio en sueños el futuro.
En la sombra de una pesadilla Casandra leyó
los versos de ese poema que aún no han escrito
los dioses que, riendo, la hirieron con su maldición.
Supo del hambre y de las guerras de siempre,
de bufones celebrando el odio, bailando entre hogueras,
de despedidas y de monstruos minerales
bebiendo insaciables la savia dulce del planeta.

Casandra vio a hombres y mujeres
dormitando en sus burbujas
tras las máscaras del miedo.
Mas también vio la luz del alba
asomar por la cancela que nadie jamás abrió.
Supo que aún quedaban esperanzas,
que otros sueños la esperaban.
Casandra habló a todos de sus sueños
mas nadie la oyó.

Nadie creyó en Casandra y sus visiones
y la gente sólo vio en su augurio delirio y locura.
La condenaron a vagar perdida y sola.
Herejía es mostrar la verdad descarnada y desnuda.
Abandonada, tras los años la encontró
un muchacho que andaba buscando esperanza y respuestas.
Casandra habló con pasión de sus presagios
y de la luz del amanecer brillando tras la puerta.

Creo en ti Casandra. No estás loca.
Se besaron y en su boca florecieron madreselvas.
-Dulce Casandra, ponte de pie.
-Yo te he conocido antes. Quizá te soñé.
Hay quien duda ya y cree en la leyenda.
Juntos buscarán la puerta.
Dulce mañana.
Yo, no sé tú...
creo en Casandra.

Hay quien duda ya y cree en la leyenda.
Juntos buscarán la puerta.
Dulce mañana.
Yo, no sé tú...
creo en Casandra.

Casandra: hermosa hija de Hécuba y Príamo, fue sacerdotisa de Apolo. El dios, enamorado de la joven, le prometió el don de la profecía si aceptaba entregarse a él. Ella aceptó, pero una vez iniciada en las artes de la adivinación, se negó a cumplir su parte del trato. Apolo, airado, le retiró entonces el don de la persuasión: aunque ella dijera la verdad, nadie la creería. Casandra nunca sería creída en sus pronósticos. Y, así, anunció repetidamente la caída de Troya pero nadie le prestó atención.



Ismael Serrano

Sueños de un hombre despierto, 2007

bellydance

Aquest és el meu uniforme de dansa del ventre :D

panellets

Què hem necessitat?
- 1 quilo d'ametlla mòlta
- mig quilo de sucre
- 300 g de patata bullida (amb la pell!)
- 3 ous
- 1/4 de quilo de pinyons
- algunes ametlles crues pelades
- cacau en pols
- cafè soluble

Com ho hem fet?

Hem barrejat el sucre amb els rovells dels ous, l'ametlla i les patates (pelades i ben aixafadetes). Llavors hem treballat bé la massa durant 3/4 d'hora (en dos intervals de 30 i 15 minuts, deixant-la reposar feta una bola i tapada amb un drap). Hem separat dos bocins de massa i hi hem barrejat el cacau en un i el cafè en l'altre.
Hem fet boletes petites amb la massa.
Per fer els panellets de pinyons, hem muntat les clares dels ous a punt de neu, hi hem sucat els panellets i els hem embolcallat amb els pinyons en un plat.
Hem anat col·locant els panellets en un parell de safates que hem posat al forn, separadament, a força temperatura durant 10 minuts.
Després els hem deixat refredar a temperatura ambient, sense tapar-los.